Que no són broma! Hi ha gent que tarda més d'una semana a tornar a la normalitat! :)
Aquest any, el pregó ha sigut a càrrec nostres ja que celebrem els nostre 25è aniversari.
Aquí us deixo algunes imatges, el pregó i uns videos :)
PREGO DE FIRES I FESTES 2012
Sadurninenques, Sadurninencs, Regidores, Regidors,
senyor Alcalde, bona tarda a tothom.
Abans de començar amb el pregó, us
volem dir que les samarretes i els nostres mocadors són una mica més cars, això
no és per la pujada de l’iva, sinó per col·laborar amb la campanya Ajudem al Ian”.
Ian, d'aquí a 3 anys, quan en tinguis
8, els joves Se M'n Refum t'estaran esperant per que vinguis a fer de diable.
Una forta abraçada de tota la colla!
Fa uns mesos quant vam rebre la
invitació per fer el pregó de fires, per commemorar el 25 aniversari de la
colla "Se M'n Refum" no sabíem ben bé que diríem, ni com el faríem,
però si que vam tenir molt clar des d’on el faríem.
Fa uns anys, en unes jornades sobre
el món del foc, un dels ponents va descriure als diables com la autèntica
definició de festa:
·
perquè portem color on normalment
tot és gris
·
perquè portem llum on tot és foscor,
·
perquè portem soroll on tot és
silenci
·
perquè cremem pólvora, i no és per
fer la guerra, és per fer festa
Ens va definir com els anarquistes
del segle XXI, perquè ens havíem apoderat del carrer per fer les nostres
festes, per viure la nostra cultura. Ens va encoratjar a que continuem
reclamant el carrer per continuar amb les nostres festes, la nostra cultura,
les nostres tradicions.
Es per això, que avui i aquí, els
diables Se M'n Refum farem el pregó a baix, a la plaça, al carrer, on ens
trobem bé, a gust; on ens agrada estar, amb tots vosaltres.
Endavant diables!!!
Diables grans
L’any 1987, un grup de gent jove va fundar a Sant
Sadurní una colla de diables. La van batejar com Se M’n Refum. No eren els
primers a intentar-ho: uns anys abans, altres joves inquiets, valents,
agosarats… van trencar el gel en una vila gens acostumada al foc. Una vila
senyora, que estrenava una feble democràcia, que es mostrava a la vegada
progressista i conservadora, contestatària i reaccionària, valenta i poruga.
Però els Diables de Sant Sadurní, tot i el rebuig inicial, malgrat el naixement
de la Festa de la Fil·loxera que es va guanyar el dret a la pólvora de manera
inesperada i fulgurant, tot i la seva efímera existència, van obrir aquest
camí, el van adobar i aplanar perquè, passat, un temps, una nova fornada de
fúries de l’infern n’agaféssim el relleu.
I com que d’això fa 25 anys, els
diables Se M’n Refum hem rebut l’encàrrec de pregonar les Fires d’aquest 2012.
I ho farem baratet, que la cosa no està per despeses, i sense versots, que us
els guardem per la Festa Major
No volem oblidar-nos dels que des
dels inicis van fer possible que avui siguem aquí. Volem agrair l’esforç de
molta, molta gent: començant per polítics, cosa poc usual, com el Xavi Zamora,
i el Francesc Raventós que van ser els primers regidors de Festes que ens van
ajudar. Després hi ha hagut molts més regidors que han seguit recolzant-nos
sobre el que ja estava format. Però no volem recordar-ne alguna que precisament
no ens va recolzar gens. Tampoc volem recordar el setmanari 3 de 8 que ens va
censurar reiteradament els versots, i a veure si aquest any publica aquest
pregó. També volem agrair a la dissenyadora Paula Canals, que
desinteressadament ens va fer el logotip que tots coneixeu. I posats a fer
homenatges, que avui és el dia, volem donar les gràcies a totes aquelles
persones que ens han ajudat, amb el material o cosint els vestits, i la
paciència i la comprensió dels que un dia se’ls va cremar un vidre, i als
que alguna espurna els ha foradat la samarreta o la camisa.
Volíem ser diables, volíem fer de
diables, ens ho demanava el cos, el moment, les nostres ganes de festa i les
d’oferir-les a la gent, al poble. Enteníem, i entenem, que és una forma de ser
crític amb tot allò establert que no funciona, o que és injust i ningú hi fas
res per canviar; és aquell esperit inconformista contra la mediocritat i el
materialisme dels temps que corrien (i corren); era (i és) una forma de
projectar tot això visualment, amb llum, olors, colors, moviment i soroll.
Mireu: aquí sobre tenim una
carretilla, el coet per antonomàsia de tot diable com déu i satanàs manen, l’element bàsic per un diable. I veureu perquè.
Perquè té una metxa, que és
l'inici de la festa, les ganes, els nervis de quan ens suen les mans i el cos
es prepara per l'esclat d'adrenalina. És on tot comença.
Perquè el seu tronc, el canó,
prou rígid com per aguantar la pólvora, feta d’elements químics ben diversos
que cremen en una direcció. Així és un grup de diables, fet de gent diferent
però que junts, amb força i valentia, creen una festa per oferir-la al poble
amb generositat. El canó simbolitza tot allò que ens corteixi i ens fa forts.
I una carretilla no ho seria sense l’anella,
que la subjecta a la forca per poder girar i girar repartint guspires, com si
fos un paraigua de foc. És l’esperit de la festa, el centre del que som, el que ens uneix com a col·lectiu.
La part més esperada de la
carretilla és el feix d’espurnes que ragen al voltant de l´anella fixada a la
forca, que en bellugar-se, genera un conjunt de cercles, el·lipses, i figures
de foc que ens meravellen, que dibuixen la festa, l’alegria, l’esclat de joia,
però a la vegada la por i el mal. Aquesta figura de foc és el lluïment que
cadascú pot fer amb la seva forca i amb la corredissa, i no deixa ningú
indiferent.
No ens oblidem, ni nosaltres ni
vosaltres, de l’olor que desprèn la pólvora. És el primer que sentim a
distància i que ens desperta el més profund dels sentiments: les ganes, el
desig, la sensació que aquest petit infern que hem creat pot assemblar-se al
paradís per uns instants.
I ara agafeu-vos fort, perquè arriba
el tro, el petard, que en explotar representa tot allò que voldríem que
rebentés, que quedés fet miques: com els polítics corruptes d’aquest país,
siguin del color que siguin, i que s’han lucrat amb els diners públics que tots
paguem; o els especuladors de matèries primeres bàsiques per l´alimentació; o
els que especulen amb l’habitatge, un dret bàsic que han perdut tantes famílies
senceres i que ara es troben sense casa ni cap recurs ni feina, tan sols amb la
desesperació com a carta d’identitat. Que aquests trons rebentin també un
sistema que permet que uns banquers sense escrúpols col·loquin subordinades i
preferents a gent treballadora i estalviadora o a gent gran, i ara es troben
amb una mà al davant i l’altra al darrera. Que explotin també tots aquells que
espolien la nostra terra, i la nostra llengua, que no en tenen prou de viure a
costelles nostres, que a sobre ens escupen a la cara.
VISCA EL FOC!!
Diables actuals
Diable 1: Som les fúries del present,
un bon marró ens han deixat aquests diables del passat!
Però no obstant així hem pogut fer
grans correfocs i us en farem cinc cèntims.
Diable
2: Hem anat
a la trobada de diables i dimonis dels països Catalans a Vilaseca.
Diable 4: Més aviat semblava el Pol Nord, sort
de les capes que ens van tapar del fred.
Diable
3: I també
al correfoc de Fraga, el dia de la “Virgen del Pilar”.
Diable
1: Mai tanta
gent apilada, un correfoc però sense córrer.
Diable 4: I com no recordar la sortida dels
1000 diables al poble de Canovelles!
Diable 1: Entre aquests i molts altres, també
hem organitzat les nostres festes
Diable 2: Com la Fira del Foc, o el famós Foc
a la Barraca
amb 20 colles convidades
Diable 3: o el nostre dia de Fires i Festes,
el dia 9 de setembre, i els nostres versots de Festa Major...
Diable
4: i també
els cinemes a la fresca, que cada any han triomfat!
Diable
2: Per les
nostres botifarres!!!
Diable
1: A més a
més, som la generació més viatgera!
Diable 2: El magnífic viatge a Burgos, “con su
morcilla y su catedral”. Els ciutadans encara es pregunten: “¿que coño hacen estos
Catalanes con tanto fuego?”
Diable
3: I a
Cañete la Real!?
Diable
4: Què va
passar?
Diable 3: Que només arribar en aquella
rotonda, la “Guardia Civil” ja ens esperava per rebre’ns, i donar-nos la
benvinguda amb una recepta a la mà!
Diable 4: I Zegama...?
Diable 2: ai Zegama! “con sus txacolis y sus
patxarans” ens van enamorar. I amb els diables de Mallorca hi vam tornar.
Diable 1: Cal dir però, que no tots els viatges han estat
internacionals. També hem anat a Ses Illes, més concretament a Sta Margalida i
tanta va ser l’amistat que allà ens vam quedar i un intent de germanor a l’aire
es va negociar.
Diable 2: La veritat és que tot no podia anar
tant perfecte!! I els veïns Europeus es van aixecar per fer-nos la guitza amb
una llei de foc, recolzada i firmada, sense saber-ho???? pels nostres “grans
representants” (dit fent escarafalls).
Diable
3: Una llei
sense solta ni volta
Diable
2: Una llei
on intentaven aniquilar la cultura del foc
Coro:
I deixava tocats de mort els nostres
correfocs.
Diable 3: I és per això que els
diables dels Països Catalans ens vam començar a manifestar.
La 1a manifestació va ser a Berga, on
la plaça de la patum es va quedar petita.
Coro: Farem festa de foc, peti qui
peti!!!!
Diable
4: La 2a va
ser a Barcelona, i la plaça St Jaume vam fer enxiquir.
Diable 1: La 3a i la més agosarada va ser el correfoc nudista a
Llorenç del Penedès, per demostrar que el foc no és tant perillós!
Coro: Visca visca
visca! Visca les tites petites!
Diable 2: Amb aquestes i moltes d’altres vam
aconseguir MIG solucionar el problema.
Diable
3: i ara ens
toca fer cursos i exàmens a tort i a dret!
Diable
4: i un munt
de burocràcia inútil hem d’omplir.
Diable 1: però res no ens atura! Com si ens volen fer escriure
la bíblia en vers!
Coro: Perquè diables som i serem, i
amb els més joves us deixem!
Joves Diables Se m'n refum
DIABLE 1
Les Fires i festes són a punt
I malgrat és temps d´estalvi
Ja ho veieu
De pregoners n´hi ha més d´1.
Allà on no arriben els quartos
Ha d´arribar la imaginació
Ciutadans i entitats
Ja fa molts anys que fan aquest pregó
DIABLE 2
Enguany celebrem l´aniversari
Dels nostres diables més veterans
Feu-nos cas a nosaltres, la canalla,
I deixeu-nos dur la forca gran!!
Amb nosaltres com a caps de colla
Serem de Catalunya la colla més gran
Som diables joves i no tenim vergonya
Ens agrada cremar, cremar i cremar
I a tothora fotre conya
Com que vosaltres ja sou vellets
I no us aguanteu gaire els pets
Us ho direm encara més clar
TOTS --- BIS --- VOLEM MÉS CARRETILLES !!!
DIABLE 3
Es que a la colla jove també ha arribat la crisi
I les caixes de foc han patit la retallada
Espavileu-vos dons a fer botifarrades
Doncs ens agraden les grans petades
Vinga a omplir Papers i paperets
Tanta Normativa i tanta tonteria
Que no ho sabeu que el que més ens agrada
És una bona carretillada?
TOTS ----- BIS ---
VOLEM MÉS CARRETILLES !!
DIABLE 4
Aparquem la crisi uns dies
Som capaços de mirar endavant
No us perdeu res de la festa
Ni els petits ni els més grans
Seguiu l´exemple dels nostres veterans
Que no es prenen ni un sol descans
Cercaviles,
concerts i correfocs
Si se us fan les deu tocades
Ja no cal que aneu al llit
Empalmem amb matinades
TOTS ---- BIS _
VOLEM MÉS CARRETILLES!!!!!!
DIABLE 1 I 2
I desitjant-vos bones festes
Acomiadem aquest pregó
Dient-vos-en quatre de fresques
A les sortides anem quatre gats
Però això si, per cremar
a Sant Sadurní,
Tothom ja hi som preparats.
Al darrer correfoc
però estàvem sols com mussols
Gent de Sant Sadurní, us heu d´implicar
I no quedar-vos empoltronits al sofà !!
Som joves i ens volem divertir
I del mon del foc a tothom volem fer gaudir!!
Des d’aquesta plaça us volem
convidar,
de les Fires i Festes, poder
disfrutar!
VOLEM MÉS CARRETILLES!!
Aquesta ha estat la nostra història,
i formem part de la història de Sant Sadurní d'Anoia, a les Fires i festes
sempre hi ha el correfoc. Pot haver anat canviant de data i d'hora però sempre
en el marc de les fires. Fa molts anys, per les matinades sortíem per despertar
el poble. Ara ja sortim dos dies, el dia 9 de setembre tenim el correfoc dels
diables grans, i el 10 de setembre el correfoc dels diables infantils.
En el futur dels diables esteu
vosaltres, sou una de les parts que conformen un correfoc, casi que podríem dir
que sou el 50%.
Ompliu els carrers i places.
Participar és molt barat, i no ens importa el color de la samarreta. Els mes agosarats
corren al costat dels diables fruint de la pluja d'espurnes, nens i no tan nens,
tapats per la por de les petites guspires que il·luminen els carrers foscos de
la vila, omplen els espais que deixem entre diable i diable.
Els
més valents, els que vulgueu cremar carretilles, animeu-vos a formar part de la
colla i a preservar la cultura del foc
arreu.
Com
a pregoners d´ enguany, us demanem que sortiu al carrer per a gaudir i
participar del conjunt d´ actes d´ aquestes fires i festes, que donem per
iniciades.
Visca les Fires i Festes!!
Visca Sant sadurni!!
